La prioritat de la nostra entitat és millorar la qualitat de l'ensenyament mitjançant l'atenció directa a tots els qui implica, alumnes, pares, professionals de l'educació i centres escolars. És a dir, es treballa tant amb nens, com amb adults, com amb institucions, doncs en l'actualitat el fracàs escolar és una problemàtica que afecta i la pateix la comunitat.
Per aconseguir aquesta fita treballem amb un engranatge de tres peces: educació, anàlisi i art, de les quals som especialistes. Diem que és un engranatge, perquè serà l'entramat, el joc de les tres peces alhora, a un mateix temps, el que permetrà transformar les situacions viscudes com a fracàs en situacions d'èxit, o si més no, en situacions profitoses per a qui les viu.
D'una forma aillada, cada una d'aquestes disciplines, educació, anàlisi i art, són molt valuoses i aporten una millora en la problemàtica del fracàs escolar, però "l'invent" està en deixar-les incidir en un mateix punt, sense exclusions una de l'altre, sinó permetre que es relacionin entre elles, que s'alterin, que interaccionin, que es modifiquin, sense perdre la seva essència i alhora en formin una de nova, Tangram; en comptes de tenir un "delta de cinco brazos"(com ben escriu Octavio Paz), en aquest cas, en tindríem un de tres braços, però no per això deixaríem de tenir un delta.

Donada la situació actual, els professionals d'aquest camp estan desatesos i no tenen on abocar les problemàtiques que pateixen quotidianament, el que acaba repercutint tant en la docència com en el malestar personal. L'anàlisi permet explorar la situació real i veure l'entramat de relacions que la produeixen, tan pel que fa al tarannà personal, com a les vies institucionals; l'art dona una via de sortida lateral al que fa patir i ho transforma en un producte satisfactori per un mateix i pels altres, en aquest cas per a millorar la realitat que tenim a l'abast, l'ensenyament.

Els pares i mares estan força desorientats en la seva tasca educativa. Sovint els problemes escolars dels fills alteren el benestar familiar i el dia a dia s'acaba convertint en un seguit de discussions i baralles. El desànim davant les estratègies, poc rentables, dels càstigs, les amenaces i els reforços, els fa tirar la tovallola i plegar-se a una realitat que creuen inamovible. L'anàlisi permet conversar d'aquests fets i esbrinar quins són realment els punts de conflicte, doncs moltes vegades els veritables motius llisquen sense fer soroll, i són només audibles per a un expert. La comprensió del que passa, la possibilitat de posicionar-se diferent, una nova mirada, facilitarà l'establiment de noves relacions familiars, avantatjoses per a tots els participants, i produirà com a benefici secundari, un millor rendiment escolar dels fills.

Els nois i noies d'avui, des del punt de vista de social, pateixen de comoditat, desgana, falta d'interès, manca d'educació… Però el que més preocupa és veure que molts d'ells estan insatisfets i pateixen, encara que la cuirassa sigui la del "passota". Cal conèixer la infància i l'adolescència, per poder treballar aquesta matèria, per formar-la. Formar-se, significa adquirir forma, més aviat té a veure amb l'art, donar forma, endinsar-se en la forma; seria com la plastilina, adquireixo una forma, després en prenc una altra, em formo i em deformo, però la substància, la matèria persisteix, la qualitat de la matèria es manté, si bé pot adoptar les formes més diverses.
El treball amb els alumnes passa per aquí, en fer de pont entre les seves possibilitats i les seves mancances, i la realitat que vol la societat per a ell, en aquest cas l'èxit escolar. És en aquest punt on intervé l'art, no com a recurs divertit en els aprenentatges, o en la vida, sinó en la seva concepció de trans-formació. Considerem un bon artista aquell qui domina la matèria, aquell qui coneix les seves possibilitats i les treballa, les fa sorgir per als altres, aleshores admirem l'artista i la seva obra. A Tangram som artistes, som qui coneixem la matèria escolar per a formar-la, per a convertir-la en adult. Tots coneixem l'absurd d'alguns aprenentatges i en canvi insistim en ells fins portar l'alumne al desconcert i a l'avorriment. Tots sabem que cada infant té unes possibilitats diferents, en canvi insistim en què tots formin la mateixa figura i serveixin per al mateix.

Tanmateix, el fracàs escolar no pot quedar recluit en el àmbit familiar i escolar, doncs és una problemàtica situada en el marge de les expectatives socials i és des d'ella desde la que cal donar resposta; és l'espai entre el que hi ha i el que voldríem. Per reduir aquest tram cal coneixer bé quin és l'inici del camí i a on ens dirigim, així com les estratègies a utilitzar per poder dur a terme la nostra fita.
Però per resoldre la problemàtica social, cal incidir directament en les diverses institucions socials, plantejar-se on som, quin futur volem per als nostres infants i joves, analitzar els missatges que transmetem sense adonar-nos, com juguem el paper d'adults dins aquesta problèmatica, transformar i aplicar les estratègies i recursos que tenim al nostre abast de la manera més dinàmica, econòmica i topológica possible.
En això consisteix la funció de Tangram, en ser el coneixedor de la matèria i de les seves possibilitats. Si volem iniciar algun camí cap a l'èxit escolar, hauríem de prendre la infància, els alumnes, els pares, els educadors, la institució escolar i la societat com a matèria.