"El joc i les joguines"

La compra de joguines, en aquestes dates, se'n dur bona part del pressupost familiar; per això m'agradaria fer incís en una evidència que sovint passem per alt, joc i joguina no és ben bé el mateix. Els nens necessiten jugar, el joc és l'eina que disposa la infància per a conèixer, dominar i acceptar la realitat, jugant es desenvolupen totes aquelles capacitats i afectes que després condicionen l'aprenentatge.
De menut l'infant utilitzarà el joc simbòlic (nines, cotxets, claus, qualsevol objecte...), en ell podrà repetir tot allò que li costa acceptar de la realitat, les absències dels qui estima, l'obediència, la crueltat, podrà manar, fer menjar a la nina el que ell no menja, agredir-la, besar-la... Més endavant aquest joc anirà adquirint companys, i podrà reproduir en ells situacions d'enveges, gelosia, domini... Poc a poc, s'anirà convertint en joc de grup, on les normes seran protagonistes, començarà a intervenir el fet de guanyar, perdre, fer trampes, el nen està elaborant amb el joc la seva posició vers els altres.
Tots aquests espais de joc i les joguines que ho faciliten són imprescindibles per a un bon creixement. En canvi n'hi ha d'altres, com els dibuixos animats, els jocs d'ordinador, les play,... que també permeten que el nen s'identifiqui amb els personatges i elabori els seus afectes, però els adults hi hem d'estar a la vora, s'han de limitar, doncs també poden desenvolupar un món excessivament fantasiós i narcisista, contraproduent per a un creixement saludable.

Rosa López Calull
Mestra, psicoanalista i pintora