"La sobreprotecció
pot afectar el procés d'aprenentatge" ( I )
Un excés de protecció
per part dels pares està intimament relacionat amb alguns aspectes
bàsics de l'aprenentatge, com el dèficit d'atenció,
la manca d'esforç o l'autonomia a l'hora de treballar.
Com i quan es dóna aquesta sobreprotecció? Quines condicions
porten a una mare, que desitja el millor per al seu fill, a caure en
una relació que a la llarga li portarà problemes?.
Quan l'infant neix, ho fa amb una total indefensió, no podria
sobreviure sense la protecció de la mare, aquest fet produirà
una relació de dependència cap a la mare, i no renunciarà
al benestar que li dóna ella per res del món. La mare
per poder donar la protecció necessaria renuncia a moltes coses,
dormir poc, deixar temporalment la feina, patir davant el plor, és
a dir, entra en un món dual on existeix per damunt de tot la
relació mare-fill, també cau necessariament en una relació
d'excesiva dependència.
Quan el nen va creixent, aquesta relació dual ja no és
necessaria, un va a la llar d'infants, l'altre torna a la seva feina,
però que es mantingui o no, dependrà d'altres factors,
principalment del desig de la mare. Si ella té el desig posat
en un altre lloc, relació amb el pare, treball, amics,
,
aprofitarà el moment i s'anirà desprenen del fill, canviarà
la satisfacció de tenir un ser depenent, per la satisfacció
de veure'l créixer; aleshores el nen tindrà també
que posar el seu desig en una altra cosa, altres nens, escola, aprenentatges
Si pel contrari, per la mare el nen "ho és tot" tindrem
un cas de sobreprotecció, el nen només desitjarà
el benestar, no es podrà enfrontar a cap dificultat i la mare
es farà imprescindible per a ell.
La dificultat per una mare està en que aquest desig és
inconscient, que la mare no pot decidir conscientment quin lloc vol
que ocupi el fill a la seva vida; per això, sovint no pot seguir
les directrius que li donen des de l'escola, o demanar ajuda, sovint
quan s'adona que el sobreprotegia, el fill ja és adolescent i
s'ha convertit en un tirà cap a ella i cap el món.
Rosa
López Calull
Mestra, psicoanalista i pintora
PUBLICAT
EL MES DE DESEMBRE DE 2003 EN LA REVISTA "RODALÍES"
|
|