De manera molt probable
si parléssim de "Formació" en lloc de "Educació"
reduiríem el percentatge de Fracàs Escolar.
Educar sempre està i ha estat, en funció d'algun aspecte
ideològic, "Educar per a", i aquest per a, en el moment
actual, trontolla, sembla el buit, doncs no se sap si eduquem per aprovar
batxillerat, si eduquem per a estar parat, per a ser un bon consumidor,
o per a què.
Formar-se, significa adquirir forma, més aviat té a veure
amb l'art, donar forma, endinsar-se en la forma; evidentment també
podríem considerar que conté elements ideològics,
però en el seu fi, no en el fet de prendre forma; seria com la
plastilina, adquireixo una forma, després en prenc una altra,
em formo i em deformo, però la substància, la matèria
persisteix, la qualitat de la matèria es manté, si bé
pot adoptar les formes més diverses.
En això hauria de consistir la funció de la Institució
Escolar, en ser el coneixedor de la matèria i de les seves possibilitats;
en canvi gasta i desgasta les seves energies en subministrar continguts
aliens a la matèria infantil.
Si volem iniciar algun camí cap a l'èxit escolar, hauríem
de prendre la infància, els alumnes, com a matèria. És
en aquest punt on intervé l'art, no com a recurs divertit en
els aprenentatges, sinó en la seva concepció de trans-formació.
Considerem un bon artista aquell qui domina la matèria, aquell
qui coneix les seves possibilitats i les treballa, les fa sorgir per
als altres, aleshores admirem l'artista i la seva obra.
El mestre, el professor,
hauria de ser un artista, hauria de ser aquell qui coneix la matèria
infantil per a formar-la, per a convertir-la en adult. Tots coneixem
l'absurd d'alguns aprenentatges i en canvi insistim en ells fins portar
l'alumne al desconcert i a l'avorriment. Tots sabem que cada infant
té unes possibilitats diferents, en canvi insistim en què
tots formin la mateixa figura i serveixin per al mateix.
És en aquest punt d'uni-formitat on comença a jugar el
fracàs escolar.
Rosa
López Calull
Directora de Tangram
|